El projecte “Escenaris de la Història” vol donar a conèixer la història del nostre país, a partir dels indrets i els monuments on els fets van succeir, per tal d’atorgar coherència i articulació a espais d’història i memòria molt diversos.
Basat en la utilització de la microhistòria com a estratègia d’anàlisi històrica i incorporant-hi la perspectiva de gènere, pretén crear una nova narrativa, complementària a la història “oficial”, basada en la incorporació de la vida quotidiana de les persones que van protagonitzar-la.
Els equipaments patrimonials que participen d’aquesta iniciativa són: el Museu del Monestir de Sant Cugat, la Seu d’Ègara (Terrassa), la Fundació Jacint Verdaguer (Folgueroles), la casa Duran i Sanpere (Cervera) i el Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Tarragona).
El grup de treball “Museus i gènere”, constituït l’any 2017, té com a objectiu ser un observatori de la perspectiva de gènere en els museus d’història i monuments, amb la voluntat d’adequar els relats a la realitat social del segle XXI.
El grup pretén fomentar noves mirades en els discursos, les metodologies i les implementacions museogràfiques dels equipaments amb una clara vocació educativa i amb la finalitat de contribuir a la conscienciació sobre la necessitat de crear una societat més justa i igualitària.
Manifest del grup “Museus i gènere”
A partir de la premissa anterior, el grup va elaborar el 2018 un manifest de compromís per reivindicar la cultura de la igualtat, revisar la transmissió inconscient d’una visió androcèntrica del món i introduir la perspectiva de gènere en els museus i monuments.
Formació en perspectiva de gènere
Així mateix, també s’ha impulsat l’organització d’uns seminaris participatius de formació pels membres de la Xarxa, amb l’objectiu d’aplicar la perspectiva de gènere en els museus i monuments a través de totes les funcions que els defineixen: exposició, educació, documentació, recerca, adquisició, conservació, comunicació…
Un dels objectius d’aquests seminaris és revisar de manera crítica la conscienciació al voltant de la perspectiva de gènere en les funcions dels museus i la representació del gènere en els discursos expositius.
Publicacions i enregistraments
Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista / Repensar el museo. Una guía de reflexión y actuación con perspectiva feminista
Jornada “Repensar els museus des del feminisme” (10 de febrer de 2025. Programa)
Jornada “Dones, museus i patrimoni” (17 de juny de 2024. Programa)
Jornada “El gènere en els museus: una qüestió de responsabilitat social” (23 de gener de 2023. Programa)
Des de l’any 1944, el Museu de Mataró conserva les quatre grans sèries de gravats de Goya: Caprichos (1797-1799), Desastres de la guerra (1810-1815), Tauromaquia(1814-1816) i Proverbios (1815-1819), també anomenada Disparates. Aquesta edició dels gravats –impulsada pel govern republicà i impresa entre 1937 i 1938–, es considera una estampació de gran qualitat i ens presenta un Goya que, allunyat dels encàrrecs oficials, se sent creativament lliure i ha suposat una font d’inspiració per a molts artistes posteriors. A partir d’aquest fons, l’any 2021 el museu va produir el projecte “Volaverunt. Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat” que presenta els originalsacompanyats de les intervencions d’Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior i la CompañíaLa Soledad. Les seves propostes artístiques, creades específicament per a aquesta exposició, formen un conjunt d’aproximacions i derives a partir del treball de Goya.
Amb l’impuls de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, el projecte s’ha convertit en una proposta itinerant per als centres que en formen part. A cada nova seu s’hi sumen activitats pensades per a vincular els continguts de la mostra amb la col·lecció del museu que l’acull, amb artistes, historiadors i d’altres col·lectius locals, o amb efemèrides que serveixen de marc i complement per a la seva difusió.
“Memòries d’una pandèmia” és un projecte de participació popular que té la voluntat de preservar la memòria col·lectiva i les vivències que van tenir lloc durant la crisi de la COVID-19.
A partir d’una crida oberta a tota la ciutadania i llançada el març de 2020, s’inicià una recollida de documents, vídeos, imatges i objectes, que va permetre als museus participants esdevenir curadors dels records comuns, reflexionar sobre els efectes que va causar la pandèmia al nostre territori i convertir-se en divulgadors actius d’un episodi històric de transcendència mundial.
La crida va rebre un total de 368 aportacions de naturalesa diversa que, a fi de materialitzar el projecte i fer un retorn a tots els participants, van convertir-se en cinc càpsules audiovisuals que mostren la situació viscuda i els efectes de la pandèmia.
Capítols
Capítol 1: Temps de pandèmia
Capítol 2: Paisatges de pandèmia
Capítol 3: Conseqüències de la pandèmia en les activitats econòmiques i en els diferents sectors professionals
Capítol 4: El paper de la ciutadania i el teixit comunitari
Capítol 5: Les cures i la interdependència com a pilars de vida
Vídeo resum del projecte: Memòries d’una pandèmia
La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya posa a disposició dels centres que la integren una borsa d’exposicions itinerants que permeten contribuir a la difusió de temàtiques afins i a complementar la programació.
A proposta del plenari de la Xarxa, aquesta contribueix a sufragar les despeses de transport i muntatge amb un import que arrenca de la partida pressupostària corresponent en el cas dels centres que en formen part. Aquests recursos es consignaran seguint l’ordre d’arribada de peticions i un cop concretades les dates i els requeriments necessaris per acollir les exposicions.
Per sol·licitar les exposicions cal, en primera instància, posar-se en contacte amb el centre que produeix la mostra i/o amb la persona delegada de la gestió de la itinerància. Un cop ajustada la disponibilitat de dates i l’adequació del centre receptor, es contactarà amb el coordinador de la Xarxa per concretar els recursos econòmics, la gestió de pagaments, la presència institucional, el suport a la difusió (quan es disposi de pàgina web i xarxes socials), etc.