El castell de Claramunt és un castell medieval d’estil romànic situat en un enclavament estratègic des del qual domina l’entrada a la Conca d’Òdena. La seva història, marcada pels conflictes bèl·lics, està plena de destruccions i reconstruccions, però, malgrat tot, ha conservat fins avui la seva estructura i l’impressionant aspecte de fortalesa.
Fundat a la segona meitat del segle X, formava part d’una densa xarxa de castells que marcaven la frontera entre el comtat de Barcelona i l’Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori. El castell de Claramunt estava integrat dins el comtat de Barcelona i la primera notícia documentada data de l’any 978.
Els primers senyors del castell van ser els Claramunt, entre el segle X i principis del XIV. El 1306, els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona. Malgrat els canvis i les reconstruccions, la fortalesa conserva l’estructura clàssica d’un castell del segle XII, amb una part residencial, on hi ha la sala i la torre i el recinte jussà, lloc on s’aplegaven els serveis necessaris per al manteniment del castell, que avui presenta l’aspecte d’un gran pati envoltat de muralles.