El convent de Sant Bartomeu es va construir a principis del segle XVI per encàrrec de Ramon Folc de Cardona i Anglesola, senyor de Bellpuig, que exercia el càrrec de virrei a Nàpols i Sicília. La intenció del seu propietari era la de bastir un espai on ubicar el seu mausoleu i, alhora, garantir la salvació de la seva ànima mitjançant la donació d’aquest patrimoni a l’orde dels monjos franciscans.
L’arquitectura del convent és de transició entre l’estil gòtic i renaixentista. A mesura que l’execució del projecte s’allargava en el temps, l’estructura gòtica del conjunt deixà pas a elements renaixentistes com l’encoixinat de la façana de llevant, el segon pis del claustre o el mirador del duc. La sala capitular, l’armari de calzes, d’estil gòtic florit, i el rentamans del refetor són bones mostres de la superposició estilística del conjunt.
A més, el convent també mostra el contrast entre l’austeritat franciscana i l’esplendor amb què el va voler dotar la família dels Cardona Anglesola, present sobretot en la decoració del claustre. La peça més monumental era el mateix mausoleu del fundador. Influït pels costums de la noblesa napolitana, per a la qual un mausoleu de marbre i capella pròpia era un senyal més de poder i de riquesa, el va voler erigir ben sumptuós per perpetuar la seva figura. Actualment, està ubicat a l’església parroquial, on es pot visitar.