Visitar el Palau Moja significa descobrir com vivia l’alta burgesia de la Barcelona del segle XVIII i XIX. En van ser els propietaris dos prohoms de la ciutat, que el van convertir en punt de trobada de l’alta societat de l’època.
Aquest palau senyorial es va fer edificar per encàrrec de Josep de Copons, marquès de Moja, i la seva esposa, Maria Lluïsa Descatllar. El 1784 es va inaugurar l’edifici, que combinava elements del Barroc amb influències del Neoclassicisme francès. D’aquesta primera etapa, són destacables el Gran Saló, amb pintures de Francesc Pla, “El Vigatà”, i les façanes. Curiosament, la porta principal es troba al carrer Portaferrissa. I és que en aquells moments la Rambla encara era una riera que tot just es començava a urbanitzar.
El 1870, el marquès de Comillas, sogre d’Eusebi Güell, va comprar el Palau i el va adequar al gust de l’època. Una de les reformes més visibles va ser la sumptuosa escala d’honor que dona accés a la planta noble del palau.També daten de llavors els luxosos salons decorats a l’estil de l’alta burgesia de finals del segle XIX i que reben el nom del seu color predominant: saló blau, saló rosa i saló verd.
D’entre les moltes personalitats que han fet estada en aquest palau, en podem destacar la d’un habitant prou conegut, Jacint Verdaguer, que hi va viure durant quinze anys com a capellà de la família i almoiner.
Actualment, el palau és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i es pot visitar en hores concertades.