Les pintures rupestres de la Roca dels Moros van ser el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat científicament a Catalunya. Des del moment en què fou descobert, l’any 1908, es va convertir en un referent de l’art prehistòric i actualment constitueix una de les referències més destacades de l’art rupestre de l’arc mediterrani.
El conjunt descobert a El Cogul, les Garrigues, està format per 48 figures humanes i animals. L’escena més singular és la que mostra la representació de diverses figures femenines que, en parelles, dansen al voltant d’un home nu i amb el sexe exagerat. Aquesta escena, que podria correspondre a un culte a la fertilitat, és única dins de l’art rupestre de l’arc mediterrani i ha atorgat ressò internacional a les pintures de la Roca dels Moros. L’any 1998 les pintures rupestres de la Roca dels Moros van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
La vall del riu Set va estar habitada de manera ininterrompuda des del Paleolític i la balma de la Roca dels Moros es va fer servir com a espai de culte durant uns 5.000 anys. Els darrers grups de caçadors-recol·lectors (entre 8.000 i 5.000 anys aC) van deixar-hi les pintures. Posteriorment (entre 5.000 i 2.000 anys aC), les poblacions neolítiques en van prendre el relleu per dibuixar-hi figures humanes i d’animals.
El conjunt artístic es completa amb 11 gravats i més de 256 signes d’inscripcions iberes, romanes i llatines. La presència d’aquestes manifestacions posteriors i la seva distribució en la roca fan pensar que els seus autors coneixien i van respectar l’existència de les pintures rupestres, un fet que explicaria el caràcter sagrat d’aquest espai.