Al fons d’una vall i protegida pel massís del Montsant, hi trobem la cartoixa d’Escaladei. Fundada el segle XII, va viure el seu moment de màxima esplendor entre els segles XVI i XVII. El monestir era considerat el més ric de la província cartoixana (els actuals territoris de parla catalana) gràcies a l’extensió i valor dels seus béns i propietats. Va ser llavors quan es va produir una remodelació arquitectònica que la configurà amb l’estructura actual.
Els cartoixans van construir les dependències bàsiques del monestir en estil de transició del romànic al gòtic. Posteriorment, cap al segle XIV, en el moment de la màxima esplendor, el conjunt va ser ampliat i se’n va duplicar la capacitat. Aquestes ampliacions van incloure noves cel·les i dos nous claustres d’estil gòtic. Els segles posteriors van aportar a la cartoixa un aire classicista i barroc a causa de les reformes que s’hi van dur a terme.
El monestir va ser també una peça fonamental de l’economia i la cultura del territori. L’agricultura, especialment la vinya, van experimentar un fort creixement gràcies a les activitats i aportacions de la cartoixa.
Després de segles d’abandonament, les darreres obres de restauració han tret a la llum part d’aquella esplendor. A l’espai visitable es pot contemplar on els monjos cartoixans desenvolupaven la vida comunitària. La cuina, el menjador, la gran habitació o el claustre traslladen el visitant a una època de contemplació que evoca la vida de les comunitats religioses medievals.