Al segle X, el comtat d’Osona estenia els seus dominis sobre les terres de l’Anoia i la Segarra. L’avenç sobre aquestes terres quedava custodiat per una xarxa de torres de guaita, la més ben conservada de les quals és la Manresana, a Prats de Rei. Aquesta construcció apareix documentada anteriorment, però la construcció actual és del segle XII, per la qual cosa se suposa que degué substituir una edificació anterior més senzilla.
Amb una alçada de 21 metres, es tracta de l’únic element en bon estat que es conserva d’un antic castell medieval de frontera, del qual només en resten els basaments de les muralles i una estança. Malgrat les muralles que l’envoltaven, la torre continuava sent l’element més reforçat del castell, ja que era el darrer refugi per als defensors quan queia la fortalesa. Per això està construïda amb carreus de pedra ben tallats, units amb morter, i compta amb una única porta a mitja altura, a la qual s’hi accedia a través d’una escala llevadissa.
La seva privilegiada ubicació permetia controlar visualment una bona part del paisatge de la zona i era clau en les funcions de vigilància del territori. La seva alçada i el seu enclavament permeten gaudir d’una esplèndida vista i d’una espectacular panoràmica de la comarca de l’Anoia. Durant la Guerra de Successió a Catalunya va ser escenari clau dels enfrontaments entre austriacistes i borbons per tal de controlar la zona de Calaf, i es va convertir en un observatori estratègic.